|
|
Introduccio
Laboral. PERFIL PROFESSIONAL
CAPACITACIÓ
COMPETÈNCIA PROFESSIONAL
COMPETÈNCIA PROFESSIONAL
L'Observatori Europeu de Gestió de Competències proposa com a definició del concepte de competència professional la següent:
La competència professional és la combinació de coneixements, saber-fer, experiències i comportaments exercitats en un context de treball precís. Des d'aquesta perspectiva la competència professional és la capacitat del treballador de desenvolupar les seues capacitats com a persona dins del context de la seua organització de treball, podent implementar un treball adequat, aconseguint així que les seues pròpies capacitats es transformen en competència laboral efectiva tendents a la consecució d'uns resultats efectius.
Altres autors com F. Lopez defineixen competències com el conjunt de coneixements, habilitats i actituds que combinats adequadament permeten l'execució de les tasques per al compliment de la missió d'un empleat. Les competències són el que saben fer els empleats, la qual cosa s'ha de diferenciar de les tasques, que és el que fan en un moment determinat.
Més explícitament, les competències professionals com la conjunció de diversos elements:
saber, és a dir, tenir coneixements específics sobre una matèria o disciplina; saber fer, o tenir unes determinades habilitats i tècniques, i saber actualitzar-les; voler fer demostrant una actitud d'implicació en relació amb els objectius de l'organització; ètica professional i compromís respecte a les normes de l'organització.
En aquest sentit, s'han emprès accions per a identificar tant les competències de caràcter vertical, és a dir, les que són específiques d'un lloc de treball determinat i que perden el sentit que tenen fora d'aquest context, com les de caràcter transversal o horitzontal, és a dir, les que són comunes a tots els contextos laborals independentment del lloc de treball o de l'especificitat de l'organització. La identificació de les competències, i específicament les transversals, contribueix a fer que les organitzacions i els seus empleats s'adaptin als canvis provocats per l'avenç de la societat.
Així, per exemple, en la societat actual s'ha originat la necessitat de definir i desenvolupar competències de caràcter horitzontal relacionades amb l'impacte que han tingut les tecnologies de la informació i la comunicació en les organitzacions i amb la manera en què aquestes tecnologies han modificat els processos de treball.
Treballar amb tecnologies d'informació i comunicació ha generat també el desenvolupament de noves competències professionals.
L'enfocament de la formació basada en el desenvolupament de les competències ha significat un pas endavant en el sentit de posar l'èmfasi més en la globalitat de les capacitats de l'individu i reconstruir els continguts de la formació en una lògica més productiva, menys acadèmica i més orientada a la resolució de problemes.
Tanmateix, convé aclarir algunes ambigüitats:
a. Orientar la formació cap a les competències no es pot reduir a una formació més pràctica. Formar individus competents requereix incorporar l'experiència en el procés formatiu, sense la qual no s'adquireix la competència. Obrir espais d'entrenament perquè els individus puguin desenvolupar les seves competències és un requisit necessari per a aquest enfocament.
b. Sovint es contraposa l'enfocament de les competències i el de les qualificacions. Una cosa és que es pugui reconèixer la competència a partir de l'experiència i una altra que per al desenvolupament de les competències s'infravalori el procés formatiu. Altrament es tornaria a la situació dels anys cinquanta i seixanta, en què la competència es va adquirir a partir de l'experiència sense una base formativa sòlida. La millor manera de desenvolupar les competències és articulant formació i experiència, i no substituir l'una per l'altra.
c. L'individu competent és aquell que és capaç de mobilitzar tots els seus recursos personals i cognitius per a posar-los al servei de la resolució d'un problema professional específic. La connexió entre els diversos recursos de l'individu és essencial per a aconseguir la competència. Pretendre el desenvolupament de competències aïllades sense desenvolupar la capacitat d'interrelació i l'equilibri entre les diferents competències de l'individu no condueix a la competència.
La formació continuada durant tota la vida de les persones s'ha convertit en una necessitat per a mantenir actualitzades les capacitats i les competències tant professionals com personals de tota la població. Els sistemes educatius hauran de trobar fórmules noves per a respondre a la nova demanda continuada de formació.
Per tant, cal determinar quines prioritats s'han de considerar en la determinació de les noves competències professionals i la formació contínua: les necessitats a curt termini generades per l'adaptació als canvis dels col•lectius clau de les empreses, o bé les necessitats d'altres col•lectius amb menys participació en les activitats de formació o per als quals la pèrdua de competitivitat de les seves competències professionals provoca a mitjà termini problemes socials de solució complexa com, per exemple, el col•lectiu de persones ocupades més grans de quaranta-cinc anys.
Siga com siga, les tecnologies d'informació i comunicació han generat noves competències com ara la capacitat de treballar amb pantalles i símbols, la rapidesa per a prendre decisions, la capacitat d'interrelació amb altres persones i equips multiculturals, etc.
Avui es constata que per a exercir certs llocs de treball es requereixen unes competències que normalment s'associen a titulacions mitjanes o superiors. Però els resultats no són satisfactoris, perquè el problema no és d'un nivell educatiu més alt, i això s'esdevé tant per a un paleta, com per a una secretària, com per a un director d'establiment comercial o un gerent.
|
|
|
|
|